Llegeixo amb pena una piulada del meu veí Fran Valle amb un enllaç a una article de ElPeriódico al que parlen de Com afecten les retallades en educació en un col·legi públic de Cornellà. Es tracta del col·legi Gaudí, i son els integrants de l’AMPA els que denuncíen la situació que s’està vivint per culpa d’aquestes retallades injustificades que s’estan patint a les escoles públiques. Us adjunto el text de l’article:
– Un col·le de Cornellà denuncia que no compta amb un tècnic de suport a P-3 tot i complir els criteris.
– Ensenyament denega la petició per motius econòmics i pedagògicsL’escola Antoni Gaudí de Cornellà reclama un tècnic d’educació infantil a les aules de P-3 per facilitar l’entrada dels alumnes a l’escola.
DIMECRES, 22 DE GENER DEL 2014
Busquen les diferències, com en el joc dels passatemps. Es comparen amb altres centres d’educació infantil i intenten descobrir quins trets els fan singulars. Es conformarien amb un. Qualsevol que expliqués per què els seus fills, els alumnes de P-3 de l’escola Antoni Gaudí de Cornellà, no disposen d’un reforç amb el qual sí que compten altres col·legis de les seves característiques. Esperen la resposta que justifiqui el que qualifiquen de«greuge». L’esperen perquè, en l’educació dels seus fills, aquestes diferències no són cap joc.
El reforç que reclamen es diu tècnic d’educació infantil (TEI), un professional que dóna suport als professors del primer curs del segon cicle d’educació infantil per desenvolupar hàbits d’autonomia i atenció a les necessitats bàsiques dels nens, com detalla la web del Departament d’Ensenyament.
El suport se centra en aquest curs per la necessitat de facilitar la integració en el sistema educatiu dels casos que requereixin més atenció, com immigrants que acaben d’arribar o nens amb dificultats per assimilar coneixements. «El centre recull una complexa realitat sociocultural, molts nouvinguts i nens que parlen anglès, pakistanès o àrab, però no català ni castellà», explica Teresa Garriga, mestra de les granotes de P-3 del centre. Un professional pendent de les necessitats fisiològiques dels nens, de col·laborar en les activitats, d’organitzar l’aula. En definitiva, alliberar la professora perquè imparteixi classe en les millors condicions.
Restricció pressupostària
L’alerta la van donar docents incorporats a l’escola els últims dos anys procedents d’altres centres. Els sorprenia que en una escola amb una segona línia de P-3, acabada d’estrenar, i similars característiques en les prestacions i en l’entorn demogràfic no comptessin amb aquesta ajuda. Van traslladar la demanda a la direcció, que va iniciar el tràmit per obtenir el reforç. Amb la primera negativa de l’Administració, a l’octubre, l’assumpte es va posar en coneixement dels pares.
En aquell moment, les famílies assumeixen la reivindicació. L’ampa dirigeix un escrit als serveis territorials d’Ensenyament al Baix Llobregat. En resposta a la seva missiva es reconeix que «hi ha centres que en les mateixes condicions disposen d’aquest personal», en referència als TEI. Però insisteixen en els arguments exposats en la seva primera resposta, que reprodueixen: «El departament continua amb les restriccions pressupostàries, i no tenim cap possibilitat d’incrementar la dotació de personal». Retallades que es tradueixen en un descens del 28% de la despesa pública per alumne en els últims tres cursos.
Recollida de firmes
Després d’un nou escrit i 1.400 firmes de suport a la causa, els pares aconsegueixen reunir-se amb el secretari dels serveis territorials de la comarca, Francesc Castañar, i li traslladen la seva demanda. Segons l’ampa, Castañar reitera la negativa per motius econòmics i assegura que els facilitarà els criteris per a l’assignació dels TEI.
Mateo Acedo, un dels pares, es queixa de l’«opacitat» de l’Administració al no divulgar «dades objectives» sobre la decisió. María Garrote té por que siguin estèrils els seus esforços per pagar una acadèmia per a la seva filla, amb problemes d’aprenentatge, si la professora no dedica «més atenció» a nens amb necessitats similars.
Fran Valle, vocal de l’ampa, es queixa que Ensenyament «prefereix recolzar centres concertats que separen per sexe». I tem que la Generalitat utilitzi una «estratègia dilatòria» perquè acabi el curs sense fer el desemborsament. «I això que són cinc nòmines», afegeix Acedo, recordant que només queda mig curs.
Ensenyament assegura que decideix «per criteris pedagògics», i admet que hi ha centres que no compleixen els requisits, però que es respecta la concessió del TEI perquè es va decidir «molts anys enrere». Recorda que es va decidir atorgar un professor de reforç i no un TIE, i afirma que l’existència de dues línies a P-3 no justifica la concessió, com sostenen pares i docents, sinó que hi hagi sis grups a educació infantil. L’Antoni Gaudí en té cinc.
Valle replica que la Generalitat defineix que els TIE són«específicament per a P-3», i Ensenyament ho admet, però matisa que cobreix les necessitats reals «de tot el cicle». Mentrestant, el curs passa i els pares del Gaudí encara busquen les diferències.
Escriu Víctor Vargas Llamas (Cornellà de Llobregat).
Salut i lluita!
Deixa un comentari