Queda un mes, més o menys, perquè s’estreni la vuitena i darrera temporada de la sèrie Dexter, protagonitzada per Michael C. Hall i Jennifer Carpenter, dos germans gens corrents que els dos actors interpreten a la perfecció. Quin serà el final d’aquest assassí en sèrie (i justicier, segons alguns, perquè només acaba amb els dolents), és un misteri que es desvetllarà aviat. S’ha especulat amb la possibilitat de que l’enxampin i vagi a la presó, que el matin, que es mati ell mateix… Hi ha un munt d’opcions. Això sí, esperem que l’escollida pels guionistes estigui a l’alçada del personatge.
Però, què ens fascina del personatge de Dexter Morgan? Com es que empatitzem tant amb un assassí? Per què no volem que li passi res? Per què volem que, capítol a capítol, no l’enxampin? Doncs potser perquè en Dexter és molt més que un assassí en sèrie. Es tracta d’un personatge amb moltes cares que representa un dels dilemes morals més antics de la humanitat: el de si podem o no prendre’ns la justícia pel nostre compte. Perquè si traiem el fet de que en Dexter porta amb ell un “dark passenger” i no pot evitar matar, què seria? Podria ser una persona que considera que com que les forces de l’ordre no fan bé la seva feina, ell fa justícia. El que el diferenciaria llavors de qualsevol superheroi seria que ell acaba amb els malvats, no només els engarjola. És correcte moralment? No. Però alhora hi ha un munt de bibliografia sobre ètica i moral que parlen d’això. Per tant, alguna cosa ens ressona. Però el fet és que els superherois no només agraden perquè volen o tenen poders o uns cotxes impressionants. Agraden perquè representen una seguretat i una força contra el mal superior a la humana, que respecta les normes a la seva manera.
Tampoc volem la redempció de Dexter, ni esperem el seu càstig. No és això el que fa que la gent (o al menys una servidora) segueixi veient la sèrie. El que és interessant d’aquest personatge és la seva complexitat, la seva constant evolució i els seus descobriments sobre els sentiments humans que té i que es creia, o li havien dit que era, incapaç de tenir. Ell creu, de fet sap, que és un monstre. Un assassí que és diferent a la resta perquè té un codi a seguir: només matar a persones culpables de crims horribles que s’escapen de la justícia. Però això va evolucionant, ja que hi ha certs individus que vol per a ell; vol enfrontar-se a ells, comprovar les diferències o les similituds que té amb d’altres monstres com ell. Per d’altra banda, creu que no pot estimar ni ser estimat. Però s’equivoca. I es troba poc a poc experimentant tota una sèrie d’afectes i pors humanes que se suposava que no tenia. Debilitat o fortalesa? Com a assassí el fan menys curós, però com a ésser humà el fan més interessant ja que haurà de posar a prova el seu codi i totes les normes de la seva vida per protegir als que estima. El problema és que d’aquesta manera també aconsegueix posar en situacions complicades a aquestes persones fins al punt de portar-les al límit de les seves capacitats i de les seves creences. Com desfer el mal? Com oblidar l’horror? Com deixar de ser el que sempre has cregut que eres? Com saber si ho ets o no? La veu en off de Dexter sempre es pregunta coses, sempre està pensant, sempre qüestionant qui és o què pot fer. Com arribarà al final és un misteri que està a punt de resoldre’s.
I encara que ja fa anys que la sèrie circula i tots els fans coneixen les imatges inicials, un mai es cansa de veure aquesta presentació de la sèrie on les accions més quotidianes del matí (esmorzar, afaitar-se, vestir-se…) són exposades visualment com possibles actes violents. O sigui que… aquí està:
I per aquells que visquin a Barcelona o rodalies, una bona manera d’acostar-se a la sèrie des d’una altra perspectiva és anar a escoltar la xerrada que es farà el dijous 30 a la Biblioteca Montbau-Albert Pérez Baró (C/Àngel Marquès, 4-6) en el marc del cicle “Llibres i sèries de televisió” que s’ha fet durant el mes de maig i que acaba amb una xerrada titulada El nous policies en sèrie: The Shield, CSI, Dexter i Breaking Bad.
Conte contat, post acabat!
Deixa un comentari