Ens hem aixecat, li he donat la papilla, l’he canviat, l’he posat al cotxet i l’he portat a El Parc. Així és com es diu la Llar d’Infants privada a la que portarem a l’Arnau fins que el puguem inscriure a la pública. Fins aquí tot normal, però m’agradaria fer una petita reflexió. 5 mesos és massa aviat! Vivim en un país que presumeix de ser primermundista, però la realitat és molt diferent. Què diu la Constitució? Que el primer són els menors i el seu benestar… I UNA MERDA! Si comparo la situació amb d’altres països me’n adono de que aquí ens prenen el pel. Ah, i no us poseu nerviosos que això ja ho sabíem quan el vam encarregar, eh! Que no ens agafa de nou.
Molts preguntareu… i els avis? I els tietes? Doncs això, creiem que estan per fer d’avis i no per haver d’educar als nets per “obligació”. I menys quan es tenen uns mínims recursos. Els nens han d’estar amb la mare o el pare, però en aquest país això no és permet i dubto molt que canvii ja que som els primers en no fer res per canviar-ho.
Per sort l’Arnau és un campió i s’ha marxat en braços de Judith, la seva professora, amb un somriure a la boca.
Salut i drets!
Deixa un comentari