Viatjant pel món un descobreix petits racons màgics, on els llibres tenen un lloc especial, i on la fusta de les prestatgeries són un personatge més de les històries que s’amaguen darrera del paper. Passa quelcom semblant amb les biblioteques. Quan un entra a la biblioteca del Trinity College de Dublin sent respecte i magnetisme per parts iguals: la sensació de trepitjar història i les ganes de córrer a agafar, precisament, un dels trossos d’història en forma de llibre. Però aquest cop no parlaré de biblioteques, sinó de llibreries, dels petits locals solitaris que resisteixen a les grans superfícies.
Ens hem acostumat a anar a un mateix lloc a comprar música, pel·lícules, llibres. Fins i tot, ens hem acostumat a que ens mirin com si fóssim extraterrestres quan demanem segons quin llibre o preguntem per segons quin autor. Però les llibreries petites, les que no formen part de cadenes o multinacionals, resisteixen. No totes, però encara aguanten. Fa uns anys, al carrer Marià Cubí, va tancar un local emblemàtic pels amants dels llibres: La gàbia de paper. La portaven dues dones, la Celia i la Mercedes, que coneixien quasi tots els llibres que tenien i els clients que anàvem a veure-les per cercar consell i recomanacions. Si tens la sort de tenir mestres lectors com elles, aprens a gaudir dels llibres d’una manera diferent, a comprendre que un llibre no és només un objecte, sinó una porta a un món, a una forma de pensar, de parlar, d’observar… Va ser una llàstima que tanquessin, però els anys passen per tots i la passió no sempre et dóna prou forces per continuar.
A Barcelona encara existeixen petites llibreries, llibreries especialitzades i racons literaris on perdre’s. I al nostre país veí també. Portugal té dues llibreries que cal destacar. La primera està situada a Porto: la llibreria Lello. Aquesta meravella literària va ser escollida, l’any 2008, com la tercera llibreria més bonica del món pel diari anglès The Guardian. Quan un hi entra, sap que està trepitjant història, ja que té una mica més de cent anys d’antiguitat. I sap també que no és habitual trobar una fusta treballada, vitralls i una escala com la que presideix l’establiment. Potser per això, més que mirar els llibres, el primer que observes és l’espai en si.
Actualment s’ha fet molt famosa perquè circula el rumor de que va aparèixer a la saga de les pel•lícules del jove mag Harry Potter. Hi ha qui diu que és la llibreria que surt a la segona entrega, però sembla que no és així. Està inspirada en ella, però les imatges que surten a la cinta no es van gravar allà. Malgrat això, la màgia que es respira al seu interior podria inspirar a molta més gent, i és una visita quasi obligada per a qui viatja a Porto.
Per d’altra banda, a Lisboa trobem la Llibreria Bertrand, un referent amb molta història que va ser fundada al segle XVIII i que desprèn cert aire d’autenticitat que d’altres llibreries no tenen. Durant un temps va estar situada a la Rua de Loreto, però després del terratrèmol de 1755, es va traslladar al seu actual emplaçament, a la Rua Garret, a prop d’un altre local emblemàtic de la ciutat: el cafè A Brasileira, conegut sobretot per haver estat un dels llocs preferits de Pessoa (raó per la qual hi ha la seva escultura asseguda al davant de la porta).
La Bertrand és ara una cadena de llibreries que té presència tant a Portugal com a Espanya (de fet, La Casa del Libro va comprar-la), però en el seu moment, era una llibreria com qualsevol altra, amb una passió pels llibres que, encara ara, es pot sentir. Així que, deixem-nos envoltar pels llibres, obrim les seves pàgines i endinsem-nos a tots els móns possibles que ens descobreixen. Estem fets de contes, d’històries, de memòria, i tant els llibres com les llibreries guarden un trosset d’aquesta història.
Conte contat, post acabat!
Deixa un comentari