Avui només sortir del tren he tret l’iPhone (ja sabeu que des que el tinc em serveix de càmera) i he començat a fer fotos del meu voltant. Veure com els botiguers es preparen, com apilen els llibres, com endrecen les roses,… no té preu. Poca gent i, segurament, la millor hora per passejar i tafanejar tranquil·lament els llibres.
No sé per què, però el dia de Sant Jordi m’és un dia molt especial, me’l sento meu i aquest any encara més. Serà la màgia que desprèn Barcelona o simplement perquè m’estimo aquesta terra i no sóc objectiu? Qui sap…
Feliç Jordiada, que és com li diem a Cornellà!
No comments yet.