Alex Klein és llicenciat en Art, Ètica i Economia per la Universitat de Yale, i màster en Filosofia i Política per la Universitat de Cambridge. És a dir, ha estudiat en dos de les institucions educatives més prestigioses del món. Cap dels seus títols, no obstant això, semblen indicar a simple vista que Klein està obstinat a fer una important aportació al món de la tecnologia. I, en concret, a l’acostament de la tecnologia als nens. Tal vegada això es degui al fet que en aquest món fragmentat tot sembla obligat a viure en compartiments estanco, sense comunicació amb la resta de matèries. Però Klein, principal impulsor de Kano -un miniordinador “do it yourself” que pot ser muntat per un nen de set anys- té una visió peculiar de tecnologia, tal com demostren les seves declaracions a la prestigiosa revista Techcrunh:
Kano presenta el codi com una forma d’art, com alguna cosa senzill, alguna cosa que és humà. Estem tractant de portar aquest caràcter distintiu de Kano a una gran escala, per construir realment des de la base un nou tipus de companyia tecnològica, centrada en la creativitat en lloc d’en el consum.
De les seves paraules es desprenen conceptes d’art, economia i filosofia… tal vegada Klein no s’equivoqués en els seus estudis després de tot. Tal vegada és que la tecnologia d’aquest segle XXI hagi d’anar lligada a una ètica que la guiï i la sobrepassi.
La companyia a la qual es refereix Alex Klein va recaptar per al seu llançament un milió i mitjà de dòlars en un temps rècord a través de la plataforma Kickstarter. Kano, l’ordinador que pot ser construït i programat per un nen de set anys com si es tractés d’un joc de Llec. Amb ell els petits aprenen a programar i es relacionen de forma natural amb el codi. Perquè, explica Klein, la informàtica hauria de ser creativitat, jugar a construir el món, i en aquest terreny els nens es mouen a la perfecció. És ridícul malgastar tot aquest potencial. Amb Kano els petits poden dissenyar els seus propis jocs, veure vídeos en alta resolució, connectar-se a Internet i fins i tot volar un dron o manejar un robot. Codi obert i maquinari accessible són els dos conceptes que segons Klein garantiran el futur de la tecnologia i que ell defineix com “una petita empenta amistosa” perquè els nens es llancin a crear.
THE KANO MANIFESTO – PART I
The future’s coming – but we’re not ready.
We live in extraordinary times. Most of us carry around pocket supercomputers, a million times faster than the mainframe that took Apollo to the moon.
There are 8.2 billion of these connected devices in the world. Most of them are built on open-source, open ideas – so is the International Space Station, whose laptops run Linux.
But today, tech creativity is like a sacred text before the printing press: a secret knowledge passed among a privileged few.
8.2 billion connected devices – only 50 million people who can make and talk to them.
Almost all of us have unprecedented power in our pockets. 1% of 1% us know how to do more than swipe and grab over these sealed sapphire screens.
To be ready for the future, we need simple, affordable, open tools that tie hardware, software, and storytelling together. Perhaps we don’t need more disruption. We need curation and explanation.
To get a job? Maybe. But more important, to have fun, to think critically and creatively, to take control of the world around us.
The printing press isn’t enough. We need a vernacular – Gutenberg Bible computing.
Si penseu que els vostres fills es mereixen un bon regal per reixos ja sabeu, per $99.99 Kano és el regal. Quan l’Arnau arribi als 7 anys el poseu a la venda a Wallapop i us el compro.
+info a: www.kano.me
Salut i futur!
Gràcies pare!
No comments yet.