El meu amic Esteban s’està preparant per fer el Camí de Santiago i em va comentar que havia organitzat una excursió amb el Javier i el Jose de, aproximadament, 6 hores per Montserrat. No m’ho vaig pensar ja que feia temps que no hi pujava i em venia de gust. Raquel també es va apuntar.
Vam aparcar a Monistrol (9:30h) i vam començar a pujar des de la mítica Font Gran, on comença el GR-5 també conegut com Camí de les Canals, fins al Monestir de Montserrat (720m). Una hora i poc més tard ens menjàvem un entrepà –el meu era de paté la Piara tapa negra– asseguts a la plaça Abat Oliva per agafar forces. Llavors va començar la part divertida, anar fins a Sant Jeroni, el punt més alt de Montserrat amb 1.236 metres d’alçada. Per pujar vam triar el Camí de les Ermites (uns 8 km). Vaig arribar (14:00h) tocat ja que hi han un fotimer d’esglaons per arribar al cim. Per dinar un altre entrepà –aquest de formatge– i a gaudir de la meravella de passatge que teníem davant. Impressionant!
Una vegada atipats i reposats vam començar el descens (14:30h). La baixada la vam fer per les Escales dels pobres. Va ser més ràpida i agradable, encara que vam patir amb els 800 esglaons. Pel camí se’ns creuàven giris vestits amb roba de diumenge i sandàlies, quins valents! Una vegada al Monestir (16:30h) vam atipar-nos a aigua i CocaCola. Com a recompensa vaig comprar Mató, imprescindible, i cap a Monistrol.
Aquest últim esforç va ser dur, però vam trobar mores pel camí i amb el Jose vam disfrutar com a criatures ja que ens va recordar quan les collìem de petits amb els nostres pares. Una vegada a Monistrol, un petit refrigeri i cap a casa a descansar.
Esteban, quan fem una altre?
No comments yet.