Fa una setmana es va estrenar al canal TNT la tercera temporada de Sherlock, una adaptació actual dels clàssics de Sir Arthur Conan Doyle, protagonitzada pels magnífics Benedict Cumberbatch (a qui podem veure ara mateix a la gran pantalla a pel•lícules com Agosto o 12 años de esclavitud, i a qui també podem sentir a El Hobbit, posant veu al drac Smaug) i en Martin Freeman (en Bilbo de El Hobbit). Tant aquesta sèrie, com d’altres adaptacions de llibres a la petita pantalla com Wallander (adaptació de les novel·les de Henning Mankell), opten per crear capítols d’una hora i mitja, i fer temporades curtes (Sherlock només té tres capítols per temporada). D’aquesta manera es crea una mena de petites pel•lícules que donen a l’espectador una dosis perfecte per tancar la història, però per seguir amb ganes de més. Sherlock ha demostrat ser capaç de mantenir l’atenció i la intriga amb el final de la segona temporada i l’inici de la tercera, i segueix guanyant adeptes (encara que està rebent certes crítiques per no resoldre un misteri obert a la segona temporada i que ens porta a tots de corcoll). I és que la BBC va decidir crear encara més expectatives mitjançant certs vídeos (alguns més llargs que d’altres), per coure a foc lent les ansies de veure la nova temporada:
Però aquesta no és la única sèrie que està disposada a apostar per temporades curtes i capítols llargs, ni per revisitar la figura del detectiu.
Dilluns 13 de gener s’estrena, al Canal + Series, la nova aposta per aquesta temporada de la HBO: True detective, que constarà de vuit capítols d’una hora cadascun. Sí, és una altra sèrie de policies. Però no estarem davant de C.S.I o d’altres sèries que busquen mostrar la feina brillant dels agents de policia, ni que enalteix les grans qualitats dels equips policials. El que ens trobem és una excusa perfecte en forma d’investigació que ens permet endinsar-nos en la psicologia de dos agents interpretats per dues estrelles del cinema: Mathew McConaughey i Woody Harrelson; dos agents que tenen tantes ombres com qualsevol mortal. Alguns crítics asseguren que, malgrat semblar dos clichés, aquests dos agents aniran deixant veure tot una foscor i una complexitat que no tenen tots els agents ni detectius que apareixen en la petita ni en la gran pantalla.
Tampoc cal esperar una sèrie completament original: hi ha un crim, uns detectius en conflicte, i un misteri que s’ha de resoldre i que anirà més enllà del propi crim. Segons expliquen, a l’inici del primer capítol ens trobarem amb dos detectius que s’endinsen en una escena d’un crim macabre amb una escenografia inquietant. Anirem coneixent a aquesta parella policial mitjançant flashbacks i interrogatoris, que ens permetran anar construint el trencaclosques del crim, però també de les seves personalitats. El que canvia, segons el director de la sèrie, Cary Fukunaga, és la veu dels protagonistes, perquè no es tracta de personatges tancats, un bo i un dolent, sinó que tots dos presenten llum i foscor. Tindrà èxit? Mai se sap. Ara per ara, cal dir que tant els actors com la trama apunten alt. A més, el thriller mai deixarà d’estar de moda.
Aquí teniu el trailer:
Conte contat, post acabat!
Deixa un comentari