Ahir ens va deixar Lou Reed. Es podria dir molt de la seva música, de la seva relació amb Andy Warhol o la seva connexió amb David Bowie o Iggy Pop, com ja es va fer al documental The Sacred Triangle: Bowie, Iggy & Lou, 1971-1973. Però jo voldria fer un petit comentari sobre la feina que va fer en relació a un geni de la narració, Edgar Allan Poe. Poe va ser un home que va saber observar el cantó fosc de la vida i de l’ésser humà, fascinat pel llenguatge i les seves possibilitats. No sabem quina de les qualitats literàries d’aquest brillant narrador van fer que Lou Reed s’interessés per la seva obra, però així va ser.
L’any 2003, Lou Reed va decidir treure al mercat un àlbum conceptual, The Raven. La idea va néixer d’una proposta del director teatral Robert Wilson, que va demanar a Reed que adaptés alguns textos de Poe a la música. The Raven és el resultat del material que ell va escriure per aquest projecte, així com a la feina de dramatització d’alguns dels textos de Poe per part d’actors com Williem Dafoe o Steve Buscemi. Així mateix, Reed va aprofitar per realitzar una nova gravació de cançons com The Bed o Perfect Day.
Però el que és realment important d’aquest disc és que reflexa la passió de Lou Reed, la seva ànima i la seva admiració per Poe, de qui podem sentir un petit tastet en aquesta declamació per part de Dafoe i el mític The Raven:
Deixa un comentari