Des que va acabar el partit el dimarts passat que no veig l’hora de comenci el partit d’aquesta nit. Feia molt de temps que no estava tan ansiós per un partit del BarÇa. Des que m’he aixecat que tinc el partit al cap i, per descomptat, m’he posat la samarreta per dur l’escut al cor. Tothom té a la boca la paraula es remuntada i tant de bo es faci realitat. Ara toca esperar, veure com les hores passen lentament i que el cor es posi a 160 quan l’àrbitre xiuli l’inici. Acabi com acabi, segur que em sentiré orgullós, aquesta és la diferència.
ForÇa BarÇa!
No comments yet.