El passat divendres 26 d’abril es va estrenar al Teatre Romea de Barcelona l’obra de Wajdi Mouawad: Litoral, dirigida per Raimon Molins i amb els actors: Marc Rodríguez, Lluís Marco, David Verdaguer, Mireia Trias, Patrícia Mendoza, Pepo Blasco i Xavier Ruano.
Litoral és la primera part d’una tetralogia del dramaturg i director de teatre canadenc, d’origen libanès, titulada Le sang des promesses (Forêts, Littoral, Incendies, Ciels). La segona obra d’aquesta tetralogia, Incendis, es va portar al Romea l’any passat, de la mà del director Oriol Broggi, amb els actors Clara Segura i Julio Manrique.
Encara que són dos obres diferents, tant Incendis com Litoral tenen connexions evidents. Tracten temes comuns, com la recerca dels orígens, les arrels, la família, la necessitat de relatar, la mort, el viatge com a metàfora del descobriment d’un mateix i del passat que ens fa ser qui som…, però ho fan de manera diferent.
Incendis era una gran epopeia, com el mateix Broggi deia, que gira al voltant d’una dona que va viure la guerra i que la va marcar per sempre. Relatant una relació dolorosa entre mare i fills, veiem com la mort de la mare portarà als fills, dos germans bessons, a descobrir el seu passat, els seus orígens, i a viatjar a un país desconegut que els ferirà profundament.
El protagonista de Litoral, en Wilfrid, rep la trucada que anuncia la mort del seu pare mentre fa l’amor. Com que la seva família impedeix enterrar-lo al costat del cadàver de la seva mare, també morta, Wilfrid decideix sepultar-lo al seu país d’origen, el Líban. Allà, però, a causa de la guerra, els cementiris són plens. Això obliga Wilfrid a peregrinar amb el cos mort del seu pare, buscant un lloc on enterrar-lo.
De nou, una reflexió sobre la família, els orígens i la mort dels éssers estimats. Un viatge iniciàtic i de descobriment. Són actors diferents, directors diferents, però el mateix autor. Encara no l’he vist, però sento curiositat per saber com han portat aquest nou text de Wajdi Mouawad a escena. Tenim fins el 9 de juny per descobrir-ho.
«Deixa els camins perquè tots els camins et porten a la terra; només l’abisme condueix al somni. Aneu pels camins. Esgoteu-vos caminant. Abans que caigui el capvespre. Amb ràbia, amb ira. Fins al final dels camins, dels països, de les alegries, del temps. Després dels amors i de les penes, de les alegries i els plors, de les pèrdues i els crits. Just després, hi ha el litoral i la mar oberta. Que s’emporta tot. Tot. Encara que em capbussi en les profunditats del mar, seguiré sent la teva força. Res és més fort que el somni. Ell ens unirà per sempre». Wajdi Mouawad
Més informació a la pàgina web del Teatre Romea:
http://www.teatreromea.com/ca/ex/787
Conte contat, post acabat!
Deixa un comentari