Són nens, no siguis Hooligan és una gran definició. Mai m’ha agradat l’ambient que es respira als partits entre nens, i no per culpa dels nens. Estar assegut a la grada, o recolzat a la barana, i sentir com pares, mares, avis, tiets… insulten, criden, anulen a l’entrenador en fa vergonya aliena. Els que estem a la grada sempre sabem més que els demés, sempre ho fem millor que els demés, sempre, sempre, sempre…
Què deu pensar aquell/a nen/a que només vol gaudir practicant esport quan veu/sent tot això? Penso que la campanya “Són nens, no siguis Hooligan” de la Fundació Brafa ho reflecteix a la perfecció. Hi hau un parell de frases dels nens prou contundents:
Quan ens animen, correm més i ens animem.
Perquè tant és que perdem o guanyem, l’important és passar-ho bé.
Em sap greu, però vista la realitat de la nostra educació aquests partits haurien de ser a porta tancada. Ni família, ni representants, ni observadors… només els nens. Segur que arribarien a casa molt més alegres i havent-hi gaudit molt més.
Salut i respecte!
No comments yet.